Created on Thursday, 29 Jun 2023 10:42:50

Entrevista exclusiva per a la Festibity

Ignasi Terraza és FIBer i pianista de jazz català. Va estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya i va ser la primera persona cega a obtenir aquesta titulació.

Amb divuit anys va començar a actuar als clubs de Barcelona en solitari o juntament amb altres músics. Terraza va passar diversos anys dividint el seu temps entre la seva professió d'enginyer i la música fins que l'any 1991 va decidir dedicar-se íntegrament al jazz. A més és professor de jazz a l'Escola Superior de Música a Catalunya.

---

Vas perdre la vista als nou anys, havies fet música abans d'aquesta situació? Com ha estat el procés d'adaptació?

Vaig perdre la vista als 9 anys i la primera aproximació a la música va ser des dels 12. Encara que vaig començar l'aproximació a la música després de perdre la vista, és una afició que sempre m'ha anat creixent i ha anat ocupant més temps a la vida fins a decidir-me a dedicar-m’hi professionalment des dels 30 anys.

 

Ets llicenciat en Enginyeria Informàtica, quina motivació tenies en aquell moment per estudiar aquesta carrera?

Abans de perdre la vista, sempre havia pensat a dedicar-m’hi, però quan la vaig perdre, va ser durant la meva educació a l’escola de l’ONCE on vam coincidir una sèrie de persones inquietes que tenien ganes de descobrir noves sortides professionals.

M'agradava molt la tècnica, la mecànica, els cotxes, etc. Per això quan vaig tenir 18 anys vaig anar a una xerrada d'un enginyer de telecomunicacions que parlava sobre possibles sortides de la tecnologia, concretament parlant, de les adaptacions de les entrades telefòniques. I va ser ell qui va parlar de la possibilitat que dintre de les enginyeries, la facultat d’informàtica era la que s'adaptava més a la meva situació. Va ser amb ell, que vam contactar amb la FIB i vam veure la possibilitat que pogués entrar l'any següent.

Era una facultat jove, una facultat amb gent oberta i que encara que no haguessin tingut una experiència prèvia estaven oberts a nous reptes i noves situacions, en aquest sentit em van acollir molt bé i des del primer moment va haver-hi una actitud molt receptiva.

"La FIB estava oberta a nous reptes i situacions, en aquest sentit em van acollir molt bé i des del primer moment va haver-hi una actitud molt receptiva."

 

Què et va suposar ser el primer invident a aconseguir llicenciar-te? Com has utilitzat tots els coneixements adquirits en la teva carrera laboral?

El fet de ser el primer llicenciat vol dir que faltaven referents i com era una facultat jove calia buscar noves formes de fer. També en aquell moment hi havia una situació que era la tecnològica, s'estaven desenvolupant terminals per cecs, però encara no hi havia terminals al mercat, sinó que estaven en desenvolupament. Això va fer des del principi que jo fes els treballs en grup. També hi havia una situació que en aquest sentit ajudava, que és el fet que hi havia molt poques màquines. Quan vaig anar a la facultat, l'ordinador personal encara no existia, no hi havia PC a la facultat, només hi havia el PDP.

Els coneixements adquirits els he utilitzat sobretot per utilitzar la tecnologia com a eina. Pels cecs, les tecnologies de la informació són una tecnologia molt important, ja que una de les nostres principals limitacions és l'accés a la informació. En tots aquests anys d'aparició de la informàtica personal ens ha possibilitat obrir diferents camps, com a xarxa i l'internet també, tant a la vida diària com a la vida professional. Encara que ja no m'hi dedico professionalment a la informàtica sí que l'he anat fent servir com a usuari molt actiu. Faig ús de molts programaris diferents i adaptacions tant per la música com per a la vida diària.

"Ser el primer llicenciat invident volia dir que faltaven referents."

 

Sens dubte, la ceguesa presenta desafiaments únics a la vida quotidiana. Com has superat els relacionats amb la interpretació en viu i la comunicació amb altres músics durant les actuacions?

Per un músic cec, la principal limitació amb la música és l'accés a la informació, l'accés a les partitures, la música escrita. Aquesta limitació amb la tecnologia continua sent un hàndicap, el fet de no poder llegir mentre toquem. A través de les partitures en braille es pot accedir a la música escrita, però hem de llegir-la, memoritzar-la, i tocar-la després.

El jazz, on una part molt important de la música és improvisada, m'ha permès minimitzar una mica aquesta limitació. Amb la música de jazz, acostumo a aproximar-me a través d'enregistraments i, en aquest sentit, la tecnologia, avui en dia, també és una ajuda per a la possibilitat de repetir fàcilment fragments o canviar la velocitat d'un fragment per poder transcriure-la correctament.

"La principal limitació amb la música, sent músic cec, és l'accés a la informació."

 

Has tingut una carrera molt exitosa i has deixat una empremta important al món del jazz. Quin consell donaries als músics joves, especialment a aquells que enfronten desafiaments similars als teus?

El principal consell és que aquesta carrera, la carrera musical, no és una carrera de velocitat, sinó que és una carrera de fons. Pots tenir èxits puntuals o fracassos puntuals, però l'important és fer camí i al cap de temps continuar millorant, seguir en actiu i proposant noves coses i mantenir-te creatiu i fent coses noves.

"La carrera musical, no és una carrera de velocitat, sinó que és una carrera de fons."

 

El passat 21 de juny es va dur a terme la 20a edició de la Festibity, en la que hi vas participar exitosament. Què et va suposar participar-hi i tocar davant de companys del sector?

Em va fer molta il·lusió retrobar-me tant amb antics professors com amb antics companys, i va ser una oportunitat per renovar antigues relacions d'amistat amb amics de facultat, parlar una mica de la situació actual de les tecnologies i fer una posada al dia de com troba el sector en l'actualitat.

 

En una de les teves actuacions al llarg de la Festibity es fa una crida al canvi. De vegades la por al canvi ens pot impedir prendre decisions o buscar noves oportunitats. Quin ha estat el teu enfocament per superar-la i continuar avançant a la teva carrera musical?

Parlar de canvi i tecnologia és una redundància perquè és un món que canvia contínuament. Moltes vegades amb la tecnologia tinc la sensació que estem canviant per quedar-nos igual, canviem versions d'un programari per fer el mateix que fèiem.

A banda d'això, són temps en els que tot s'està accelerant molt i els canvis socials passen molt ràpidament. Durante l’acte hi havia l'enfocament de gènere. És un dels canvis que la professió necessita per poder equilibrar-se. La tecnologia ha d'estar pensada per tots i en aquest sentit l'equilibri de gènere també serà molt important. Tot i que hi ha hagut avanços, encara estem lluny.

"Parlar de canvi i tecnologia és redudant perquè és un món que canvia contínuament. Són temps en els que tot s'està accelerant molt."

 

Com t'has adaptat als avenços tecnològics a la música i com han influït en el teu procés creatiu?

Durant aquests anys he estat també a la cerca de noves tecnologies i programes especialment per a transcripció de música amb ordinador. Això m'ha permès escriure partitures per altres músics i comunicar-me amb ells. També utilitzo programes d'ajuda a la transcripció que permeten escoltar de forma selectiva i que faciliten mentre estàs treballant d'oïda un tema. Bàsicament, aquestes són les tecnologies que he fet servir sempre, enfocades cap a la música acústica. He fet alguna prova amb tecnologies de MIDI i amb tecnologies de síntesi i música electrònica, però és un camp que mai m'ha tret especialment. M'agrada més la música acústica.

Entrevista exclusiva para la Festibity

Ignasi Terraza es FIBer y pianista de jazz catalán. Estudió Ingeniería Informática en la Universitat Politècnica de Catalunya y fue la primera persona ciega a obtener esta titulación.

Con dieciocho años empezó a actuar en clubes de Barcelona en solitario o junto con otros músicos. Terraza pasó varios años dividiendo su tiempo entre su profesión de ingeniero y la música hasta que en 1991 decidió dedicarse íntegramente al jazz. Además es profesor de jazz en la Escuela Superior de Música en Cataluña.

---

¿Perdiste la vista a los nueve años, habías hecho música antes de esta situación? ¿Cómo ha sido el proceso de adaptación?

Perdí la vista a los 9 años y la primera aproximación a la música fue desde los 12. Aunque empecé la aproximación a la música después de perder la vista, es una afición que siempre me ha ido creciente y ha ido ocupante más tiempo en la vida hasta decidirme a dedicarme profesionalmente desde los 30 años.

 

Eres licenciado en Ingeniería Informática, ¿qué motivación tenías en aquel momento para estudiar esta carrera?

Antes de perder la vista, siempre había pensado en dedicarme, pero cuando la perdí, fue durante mi educación en la escuela de la ONCE donde coincidimos una serie de personas inquietas que tenían ganas de descubrir nuevas salidas profesionales.

Me gustaba mucho la técnica, la mecánica, los coches, etc. Por eso cuando tuve 18 años fui a una charla de un ingeniero de telecomunicaciones que hablaba sobre posibles salidas de la tecnología, concretamente hablando, de las adaptaciones de las entradas telefónicas. Y fue él quién habló de la posibilidad que dentro de las ingenierías, la facultad de informática era la que se adaptaba más a mi situación. Fue con él, que contactamos con la FIB y vimos la posibilidad que pudiera entrar el año siguiente.

Era una facultad joven, una facultad con gente abierta y que aunque no hubieran tenido una experiencia previa estaban abiertos a nuevos retos y nuevas situaciones, en este sentido me acogieron muy bien y desde el primer momento hubo una actitud muy receptiva.

"La FIB estaba abierta a nuevos retos y situaciones, en este sentido me acogieron muy bien y desde el primer momento hubo una actitud muy receptiva."

 

¿Qué te supuso ser el primer invidente a conseguir licenciarte? Cómo has utilizado todos los conocimientos adquiridos en tu carrera laboral?

El hecho de ser el primer licenciado quiere decir que faltaban referentes y como era una facultad joven había que buscar nuevas formas de hacer. También en aquel momento había una situación que era la tecnológica, se estaban desarrollando terminales por ciegos, pero todavía no había terminales al mercado, sino que estaban en desarrollo. Esto hizo desde el principio que yo hiciera los trabajos en grupo. También había una situación que en este sentido ayudaba, que es el hecho que había muy pocas máquinas. Cuando fui a la facultad, el ordenador personal todavía no existía, no había PC en la facultad, solo había PDP.

Los conocimientos adquiridos los he utilizado sobre todo para utilizar la tecnología como herramienta. Para los ciegos, las tecnologías de la información son una tecnología muy importante, puesto que una de nuestras principales limitaciones es el acceso a la información. En todos estos años de aparición de la informática personal nos ha posibilitado abrir diferentes campos, como red y el internet también, tanto en la vida diaria como la vida profesional. Aunque ya no me dedico profesionalmente a la informática sí que lo he ido usando como usuario muy activo. Hago uso de muchos software diferentes y adaptaciones tanto por la música como para la vida diaria.

"Ser el primer licenciado invidente quería decir que faltaban referentes."

 

Sin duda, la ceguera presenta desafíos únicos en la vida cotidiana. ¿Cómo has superado los relacionados con la interpretación vive y la comunicación con otros músicos durante las actuaciones?

Para un músico ciego, la principal limitación con la música es el acceso a la información, el acceso a las partituras, la música escrita. Esta limitación con la tecnología continúa siendo un hándicap, el hecho de no poder leer mientras tocamos. A través de las partituras en braille se puede acceder a la música escrita, pero tenemos que leerla, memorizarla, y tocarla después.

El jazz, donde una parte muy importante de la música es improvisada, me ha permitido minimizar un poco esta limitación. Con la música de jazz, acostumbro a aproximarme a través de grabaciones y, en este sentido, la tecnología, hoy en día, también es una ayuda para la posibilidad de repetir fácilmente fragmentos o cambiar la velocidad de un fragmento para poder transcribirla correctamente.

"La principal limitación con la música, siendo ciego, es el acceso a la información."

 

Has tenido una carrera muy exitosa y has dejado una impronta importante en el mundo del jazz. ¿Qué consejo darías a los músicos jóvenes, especialmente a aquellos que enfrentan desafíos similares a los tuyos?

El principal consejo es que esta carrera, la carrera musical, no es una carrera de velocidad, sino que es una carrera de fondo. Puedes tener éxitos puntuales o fracasos puntuales, pero el importante es hacer camino y en el jefe de tiempo continuar mejorando, seguir en activo y proponiendo nuevas cosas y mantenerte creativo y haciendo cosas nuevas.

"La carrera musical, no es una carrera de velocidad, sino que es una carrera de fondo."

 

El pasado 21 de junio se llevó a cabo la 20.ª edición de la Festibity, en la que participaste exitosamente. ¿Qué te supuso participar y tocar ante compañeros del sector?

Me hizo mucha ilusión reencontrarme tanto con antiguos profesores como con antiguos compañeros, y fue una oportunidad para renovar antiguas relaciones de amistad con amigos de facultad, hablar un poco de la situación actual de las tecnologías y hacer una puesta al día de como encuentra el sector en la actualidad.

 

En una de tus actuaciones a lo largo de la Festibity se hace un llamamiento al cambio. A veces el miedo al cambio nos puede impedir tomar decisiones o buscar nuevas oportunidades. ¿Qué ha sido tu enfoque para superarla y continuar avanzando a tu carrera musical?

Hablar de cambio y tecnología es una redundancia porque es un mundo que cambia continuamente. Muchas veces con la tecnología tengo la sensación que estamos cambiando para quedarnos igual, cambiamos versiones de un software para hacer el mismo que hacíamos.

Además de esto, son tiempo en los que todo se está acelerando mucho y los cambios sociales pasan muy rápidamente. *Durante el acto había el enfoque de género. Es uno de los cambios que la profesión necesita para poder equilibrarse. La tecnología tiene que estar pensada por todos y en este sentido el equilibrio de género también será muy importante. A pesar de que ha habido avances, todavía estamos lejos.

"Hablar de cambio y tecnología es una redundancia porque es un mundo que cambia continuamente. Son tiempos en los que todo se está acelerando mucho."

 

¿Cómo te has adaptado a los adelantos tecnológicos a la música y como han influido en tu proceso creativo?

Durante estos años he estado también en la busca de nuevas tecnologías y programas especialmente para transcripción de música con ordenador. Esto me ha permitido escribir partituras por otros músicos y comunicarme con ellos. También utilizo programas de ayuda a la transcripción que permiten escuchar de forma selectiva y que facilitan mientras estás trabajando de oído un tema. Básicamente, estas son las tecnologías que he usado siempre, enfocadas hacia la música acústica. He hecho alguna prueba con tecnologías de MIDI y con tecnologías de síntesis y música electrónica, pero es un campo que nunca me ha sacado especialmente. Me gusta más la música acústica.



Comparteix això:

12 de juny de 2024

21a Festibity

12 de juny de 2024

#ITalent

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

         

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02