Entrevista exclusiva per a la Festibity
La doctora Montserrat Bernabeu és especialista en Medicina Física i Rehabilitació, amb una llarga trajectòria a l’Institut Guttmann on actualment ostenta el càrrec de codirectora i directora assistencial. També ha presidit diferents organismes internacionals relacionats amb la neurorehabilitació entre molts altres àmbits relacionats amb la medicina de la rehabilitació.
L’Institut Guttmann, amb més de 60 anys de trajectòria és una organització amb ànima i excel·lència assistencial, científica, docent, i amb capacitat d’innovació en la restauració de la funcionalitat de les persones amb discapacitats i promoció de la salut cerebral.
---
Innovació i investigació: una vida amb propòsit
Portes tota una vida dedicada a la medicina assistencial. Què et va portar a especialitzar-te en la teràpia de la rehabilitació?
Sincerament, vaig arribar al món de la Medicina Física i Rehabilitació, de casualitat. A mi m'agradava el diagnòstic per la imatge, però a l'hora de triar la plaça MIR, ja no en quedava cap de radiologia a Barcelona i havia d'anar a Girona. Aleshores, jo ja tenia un fill i vivia a Barcelona, fet pel qual vaig considerar quedar-me a l'Hospital de la Vall d'Hebron per fer l'especialitat de Medicina Física i Rehabilitació. En aquell moment no ho sabia, però va ser un encert.
La teva entrada a l’Institut Guttmann va ser l’any 93, des de llavors heu viscut molts processos d’innovació i canvis tecnològics, com us heu adaptat a l’arribada de noves tecnologies?
Ara ja fa 30 anys d'ençà que vaig començar a l'Institut Guttmann, i des d'aleshores hi ha hagut canvis importants en l'abordatge neurorehabilitador.
L'orientació del tractament ja no és només compensar les funcions perdudes, l'evidència ha demostrat que hi ha una finestra a la fase aguda de la lesió en què la capacitat plàstica del sistema nerviós pot ajudar a una major recuperació neurològica. Per treure el màxim rendiment d'aquesta capacitat plàstica hi ha dos conceptes essencials en els tractaments: La intensitat del tractament (a major nombre de repeticions millor recuperació), i el disseny de tasques amb un sentit cognitiu durant les activitats terapèutiques.
Això ens ha dut a la incorporació de sistemes robòtics tant per a l'extremitat superior com la inferior alhora que ha propiciat la combinació del treball motor amb un feedback visual amb base de l'ús de softwares i entorns de realitat virtual que, alhora, també ajuden a fer les teràpies més entretingudes. Els professionals ens hem hagut d'adaptar, i formar-nos en l'ús de sistemes tecnològics que hem incorporat a la pràctica diària.
Poder ajudar als vostres usuaris ha de ser molt gratificant, com vius els reptes del dia a dia?
La discapacitat d'origen neurològic, sigui per una lesió cerebral adquirida o una lesió medul·lar, sol ser d'instauració sobtada i representa un important sotrac per la persona que la pateix i tot el seu entorn.
L'objectiu fonamental de la neurorehabilitació és actuar a tots els nivells, motor, cognitiu, emocional, assessorament en ajudes tècniques, suport a la comunitat, per aconseguir que les persones amb una discapacitat deguda a una lesió neurològica puguin continuar amb el seu projecte vital. Quan s'assoleix i el pacient o la seva família et manifesta el seu agraïment pel resultat obtingut, aleshores obtens la més gran de les satisfaccions.
"La neurorehabilitació actua a tots els nivells: motor, cognitiu, emocional, assessorament tècnic i suport a la comunitat per aconseguir que es pugui continuar amb un projecte vital."
Tecnologia i recerca van agafats de de la mà. L’Institut fa anys que és referent en neurorehabilitació i salut cerebral desenvolupant tecnologies pròpies. Què aporta la tecnologia en la millora de la qualitat de vida dels vostres usuaris?
La recerca que es du a terme a l'Institut Guttmann és una recerca translacional de manera que el que pretén és traslladar els coneixements derivats dels diferents estudis a donar resposta als problemes que es plantegen en la neurorehabilitació.
Una de les principals línies d'aquesta recerca és la que està dedicada al desenvolupament tecnològic. És evident que la tecnologia ha aportat avenços que han repercutit molt directament en la qualitat de vida de les persones amb alteracions funcionals degudes a una lesió neurològica com sistemes de control de l'entorn, cadires de rodes ultralleugeres per practicar esports o sistemes de tracció de les cadires manuals que permeten accedir a terrenys irregulars i practicar tota classe d'activitats lúdiques.
"A l'Institut Guttmann una de les principals línies de recerca està dedicada al desenvolupament tecnològic."
Compteu amb tecnologies aplicades a la robòtica, exoesquelets, estimulació cerebral no invasiva, realitat virtual... En quin punt estan aquests avenços? Què en destacaries?
La robòtica ens ha permès evolucionar la intensitat de les teràpies. Al mercat hi ha diferents models robòtics que permeten tant la millora de la funció de la mà com la rehabilitació de la capacitat de caminar. Hi ha evidència consistent de l'impacte positiu d'alguns sistemes robotitzats per a la rehabilitació de la marxa després d'un ictus, aconseguint reduir el temps en què el pacient recupera la capacitat de caminar de forma independent. Pel que fa als exoesquelets, en l'actualitat s'està treballant per a assolir models que siguin més lleugers, de més fàcil col·locació i a un cost que pugui ser assolible pels usuaris.
Ara com ara, els models que estan comercialitzats, només tenen sortida per a ser usats en les àrees terapèutiques per la seva complexitat i dificultat d'ús. L'estimulació cerebral no invasiva és una tècnica que ens ha de permetre conèixer millor el funcionament del cervell i la seva capacitat per adaptar-se a la lesió. Amb aquesta tècnica d'estimulació no invasiva, s'obté modular l'excitabilitat del cervell amb la finalitat de posar-lo en les millors condicions per poder aprofitar tractaments intensius que s'apliquen a continuació. Ja l'estem aplicant amb resultats positius en àmbits com la recuperació del llenguatge en persones amb afàsia després d'un ictus o en la recuperació motora de l'extremitat superior també en aquests pacients, en el tractament del dolor neuropàtic o en la millora de la depressió resistent a tractaments farmacològics.
Vull destacar que, actualment, en un dels projectes de recerca actius que estem duent a terme, REHABILITA, estem obtenint resultats molt prometedors per reduir les seqüeles en pacients que tenen un tumor cerebral després de la resecció quirúrgica. La hipòtesi, i els resultats preliminars sembla que van en aquesta línia, és que actuant sobre la capacitat plàstica del cervell amb estimulació magnètica transcranial (un tipus d'estimulació cerebral no invasiva) juntament amb entrenament motor orientat, aplicat abans de l'extirpació quirúrgica del tumor, som capaços d'allunyar d'aquest les funcions de les àrees afectades pel mateix de manera que durant la resecció queden protegides i es prevé al pacient de seqüeles posteriors.
Ens queda molt per conèixer del funcionament del cervell i és cap aquí cap a on hem de dirigir els esforços a fi de poder personalitzar els tractaments, treure'n el màxim rendiment possible i, també, prevenir lesions i les seqüeles que se'n deriven.
"La robòtica ens ha permès evolucionar la intensitat de les teràpies."
Quins són els principals objectius en l’àmbit de la innovació que teniu plantejats actualment?
Pel que fa a avenços tecnològics, actualment estem treballant en projectes orientats cap al paper dels BCI (Brain Computer Interfaces).
Es tracta de sistemes implantats que llegeixen els senyals elèctrics del cervell i els descodifiquen transformant-los en ordres per poder executar alguna funció. En l'actualitat, ho estem treballant amb altres equips de recerca, per a millorar la capacitat comunicativa de pacients amb trastorns de la parla o com combinant-ho amb estimulació medul·lar per ajudar a la millora de la marxa en pacients amb una paraplegia.
D'altra banda, una altra de les línies en les quals s'estan orientant els projectes de recerca està relacionada amb la intel·ligència artificial. L'objectiu principal és l'anàlisi de les dades que es recullen en la pràctica clínica diària i mitjançant intel·ligència artificial obtenir informació que ajudi a la presa de decisions dels professionals.
Com veus l’Institut Guttmann en un futur immediat?
L'Institut Guttmann continuarà sent l'hospital capdavanter en el tractament neurorehabilitació de les persones que han patit seqüeles derivades d'una lesió neurològica. L'elevat nombre de pacients que s'hi tracten cada any permet generar el coneixement per avançar en l'eficàcia i eficiència dels tractaments a fi d'obtenir els millors resultats en la qualitat de vida de les persones.
La potenciació de la recerca, la translació a la clínica dels avenços assolits i la integració dintre de xarxes internacionals de recerca i innovació, juntament amb el manteniment d'elevats estàndards de qualitat en l'atenció dels pacients, permetran que Institut Guttmann mantingui aquest paper capdavanter.
Si volem esdevenir Catalunya com a pol d’innovació i coneixement d’Europa, què hauríem de potenciar?
Catalunya és un pol tant de recerca com d'innovació, almenys pel que fa al sector sanitari. Segons l'informe de la Bio Regió som líder europeu en assajos clínics, essent la sisena regió a Europa i la novena al món. Som la cinquena regió per milió d'habitants a Europa en publicacions científiques i tenim dins del nostre ecosistema una de les millors xarxes d'institucions hospitalàries innovadores al món segons un informe de la revista Newsweek. Tot això fa que Catalunya sigui un pol de coneixement per a inversions en salut i innovació.
Grans companyies farmacèutiques escullen Catalunya per desenvolupar la seva recerca. Això també es tradueix en un elevat nombre de companyies (startups...,) de Biotech, Pharma, Medtech i digital Health, establertes a Catalunya. Durant el 2022, l'informe de la regió en comptabilitza més de 1350! Tot plegat fa que aquest sector en ciències de la vida i salut tingui un pes destacat a Catalunya.
Potser ens manca creure'ns-ho i col·laborar més entre els diferents actors, millorar el finançament de la innovació, però sobretot simplificar processos, burocràcia i fer més accessible els recursos que es posen a disposició.
La temàtica de la 20a Festibity i actual edició va tractar la Tecnologia amb propòsit, què voldries transmetre al sector de les tecnologies de la informació?
M'agradaria transmetre que Institut Guttmann és un centre singular en l'ecosistema de salut català i espanyol. Hi ha d'altres centres com l'Institut Guttmann a Europa i a la resta del món, però en són pocs. Des de fa anys, hem tingut molt clar que la innovació tecnològica passa per a l'establiment de col·laboracions amb empreses i universitats per a compartir el coneixement i posar-ho al servei de les persones. Prova d'això és, que dintre de la nostra plantilla de professionals, hem inclòs des de fa anys enginyers i d'altres perfils més tècnics tant en recerca i innovació com en el dia a dia de les nostres activitats assistencial.
Tenim clar que la tecnologia és fonamental i ens permet ser més eficaços i eficients en l'activitat assistencial diària i, secundàriament, ens permet millorar la qualitat de vida de les persones que atenem.
"La innovació tecnològica passa per a col·laboracions amb empreses i universitats per a compartir coneixement i posar-ho al servei de les persones."
Entrevista exclusiva para la Festibity
La doctora Montserrat Bernabeu es especialista en Medicina Física y Rehabilitación, con una larga trayectoria en el Institut Guttmann donde actualmente ostenta el cargo de co-directora y directora asistencial. También ha presidido diferentes organismos internacionales relacionados con la neurorrehabilitación entre otros muchos ámbitos relacionados con la medicina de la rehabilitación.
El Institut Guttmann, con más de 60 años de trayectoria es una organización con alma y excelencia asistencial, científica, docente, y con capacidad de innovación en la restauración de la funcionalidad de las personas con discapacidades y promoción de la salud cerebral.
---
Innovación e investigación: una vida con propósito
Llevas toda una vida dedicada a la medicina asistencial. ¿Qué te llevó a especializarte en la terapia de la rehabilitación?
Sinceramente, llegué al mundo de la Medicina Física y Rehabilitación, de casualidad. A mí me gustaba el diagnóstico por la imagen, pero en la hora de elegir la plaza MIR, ya no quedaba ninguno de radiología en Barcelona y tenía que ir a Girona. Entonces, yo ya tenía un hijo y vivía en Barcelona, hecho por el cual consideré quedarme en el Hospital del Vall d'Hebron para hacer la especialidad de Medicina Física y Rehabilitación. Entonces no lo sabía, pero fue un acierto.
Tu entrada en el Institut Guttmann fue en el 93, desde entonces habéis vivido muchos procesos de innovación y cambios tecnológicos, ¿cómo os habéis adaptado a la llegada de nuevas tecnologías?
Ahora ya hace 30 años desde que empecé en el Institut Guttmann, y desde entonces ha habido cambios importantes en el abordaje neurorrehabilitador.
La orientación del tratamiento ya no se centra en compensar las funciones perdidas sino que la evidencia ha demostrado que hay una ventana a la fase aguda de la lesión en que la capacidad plástica del sistema nervioso puede ayudar a una mayor recuperación neurológica. Para sacar el máximo rendimiento de esta capacidad plástica hay dos conceptos esenciales en los tratamientos: la intensidad del tratamiento (a mayor número de repeticiones mejor recuperación), y el diseño de tareas con un sentido cognitivo durante las actividades terapéuticas.
Esto nos ha llevado a la incorporación de sistemas robóticos tanto para la extremidad superior como la inferior a la vez que ha propiciado la combinación del trabajo motor con un feedback visual con base del uso de software y entornos de realidad virtual que, a la vez, también ayudan a hacer las terapias más entretenidas. Los profesionales nos hemos tenido que adaptar, y formarnos en el uso de sistemas tecnológicos que hemos incorporado a la práctica diaria.
Poder ayudar a vuestros usuarios tiene que ser muy gratificante, ¿cómo vives los retos del día a día?
La discapacidad de origen neurológico, sea por una lesión cerebral adquirida o una lesión medular, suele ser de instauración repentina y representa una importante sacudida para la persona que la sufre y todo su entorno.
El objetivo fundamental de la neurorrehabilitación es actuar en todos los niveles, motor, cognitivo, emocional, asesoramiento en ayudas técnicas, apoyo a la comunidad, para conseguir que las personas con una discapacidad debida a una lesión neurológica puedan continuar con su proyecto vital. Cuando se logra y el paciente o su familia te manifiesta su agradecimiento por el resultado obtenido, entonces obtienes la más grande de las satisfacciones.
"La neurorrehabilitación actúa en todos los niveles: motor, cognitivo, emocional, asesoramiento técnico y soporte a la comunidad para conseguir que se pueda continuar con un proyecto vital."
Tecnología e investigación van de la mano. El Institut hace años que es referente en neurorrehabilitación y salud cerebral desarrollando tecnologías propias. ¿Qué aporta la tecnología en la mejora de la calidad de vida de vuestros usuarios?
La investigación que se lleva a cabo en el Institut Guttmann es una investigación translacional de forma que el que pretende es trasladar los conocimientos derivados de los diferentes estudios a dar respuesta a los problemas que se plantean en la neurorrehabilitación.
Una de las principales líneas de esta investigación es la que está dedicada al desarrollo tecnológico. Es evidente que la tecnología ha aportado adelantos que han repercutido muy directamente en la calidad de vida de las personas con alteraciones funcionales debidas a una lesión neurológica como sistemas de control del entorno, sillas de ruedas ultraligeras para practicar deportes o sistemas de tracción de las sillas manuales que permitan acceder a terrenos irregulares y practicar toda clase de actividades lúdicas.
"En el Institut Guttmann una de las principales líneas de investigación está dedicada al desarollo tecnológico."
Contáis con tecnologías aplicadas a la robótica, exoesqueletos, estimulación cerebral no invasiva, realidad virtual... ¿En qué punto están estos adelantos? ¿Qué destacarías?
La robótica nos ha permitido evolucionar la intensidad de las terapias. En el mercado existen diferentes modelos robóticos que permiten tanto la mejora de la función de la mano como la rehabilitación de la capacidad de andar. Hay evidencia consistente del impacto positivo de algunos sistemas robotizados para la rehabilitación de la marcha después de un ictus, consiguiendo reducir el tiempo en que el paciente recupera la capacidad de andar de forma independiente. En cuanto a los exoesqueletos, en la actualidad se está trabajando para lograr modelos que sean más ligeros, de más fácil colocación y en un coste que pueda ser alcanzable por los usuarios.
Por ahora, los modelos que están comercializados, solo tienen salida para ser usados en las áreas terapéuticas por su complejidad y dificultad de uso. La estimulación cerebral no invasiva es una técnica que nos tiene que permitir conocer mejor el funcionamiento del cerebro y su capacidad para adaptarse a la lesión. Con esta técnica de estimulación no invasiva, se obtiene modular la excitabilidad del cerebro con el fin de ponerlo en las mejores condiciones para poder aprovechar tratamientos intensivos que se aplican a continuación. Ya lo estamos aplicando con resultados positivos en ámbitos como la recuperación del lenguaje en personas con afasia después de un ictus o en la recuperación motora de la extremidad superior también en estos pacientes, en el tratamiento del dolor neuropático o en la mejora de la depresión resistente a tratamientos farmacológicos.
Quiero destacar que, actualmente, en uno de los proyectos de investigación activos que estamos llevando a cabo, REHABILITA, estamos obteniendo resultados muy prometedores para reducir las secuelas en pacientes que tienen un tumor cerebral desprendido de la resección quirúrgica. La hipótesis, y los resultados preliminares parece que van en esta línea, es que actuando sobre la capacidad plástica del cerebro con estimulación magnética transcraneal (un tipo de estimulación cerebral no invasiva), junto con entrenamiento motor orientado, aplicado antes de la extirpación quirúrgica del tumor, somos capaces de alejar de este las funciones de las áreas afectadas por el mismo de forma que durante la resección quedan protegidas y se previene al paciente de secuelas posteriores.
Nos queda mucho para conocer del funcionamiento del cerebro y es hacia aquí hacia donde tenemos que dirigir los esfuerzos a fin de poder personalizar los tratamientos, sacar el máximo rendimiento posible y, también, prevenir lesiones y las secuelas que se derivan.
"La robótica nos ha permitido evolucionar la intensidad de las terapias."
¿Cuáles son los principales objetivos en el ámbito de la innovación que tenéis planteados actualmente?
En cuanto a adelantos tecnológicos, actualmente estamos trabajando en proyectos orientados hacia el papel de los BCI (Brain Computer Interfaces).
Se trata de sistemas implantados que leen las señales eléctricas del cerebro y los descodifican transformándolos en órdenes para poder ejecutar alguna función. En la actualidad, lo estamos trabajando con otros equipos de investigación, para mejorar la capacidad comunicativa de pacientes con trastornos del habla o como combinándolo con estimulación medular para ayudar a la mejora de la marcha en pacientes con una paraplejia.
Por otro lado, otra de las líneas en las cuales se están orientando los proyectos de investigación está relacionada con la inteligencia artificial. El objetivo principal es el análisis de los datos que se recogen en la práctica clínica diaria y mediante inteligencia artificial obtener información que ayude a la toma de decisiones de los profesionales.
¿Cómo ves el Institut Guttmann en un futuro inmediato?
El Institut Guttmann continuará siendo el hospital líder en el tratamiento neurorrehabilitación de las personas que han sufrido secuelas derivadas de una lesión neurológica. El elevado número de pacientes que se tratan cada año permite generar el conocimiento para avanzar en la eficacia y eficiencia de los tratamientos a fin de obtener los mejores resultados en la calidad de vida de las personas.
La potenciación de la investigación, la traslación en la clínica de los adelantos logrados y la integración dentro de redes internacionales de investigación e innovación, junto con el mantenimiento de elevados estándares de calidad en la atención de los pacientes, permitirán que Institut Guttmann mantenga este papel líder.
Si queremos sobrevenir Cataluña como polo de innovación y conocimiento de Europa, ¿qué tendríamos que potenciar?
Cataluña es un polo tanto de investigación como de innovación, al menos en cuanto al sector sanitario. Según el informe de la Bio Región somos líder europeo en ensayos clínicos, siendo la sexta región a Europa y la novena al mundo. Somos la quinta región por millón de habitantes a Europa en publicaciones científicas y tenemos dentro de nuestro ecosistema una de las mejores redes de instituciones hospitalarias innovadoras al mundo según un informe de la revista Newsweek. Todo esto hace que Cataluña sea un polo de conocimiento para inversiones en salud e innovación.
Grandes compañías farmacéuticas escogen Cataluña para desarrollar su investigación. Esto también se traduce en un elevado número de compañías (startups...,) de Biotech, Pharma, Medtech y digital Health, establecidas en Cataluña. Durante el 2022, ¡el informe de la región contabiliza más de 1350! Todo ello hace que este sector en ciencias de la vida y salud tenga un peso destacado en Cataluña.
Quizás nos falta creérnoslo y colaborar más entre los diferentes actores, mejorar la financiación de la innovación, pero sobre todo simplificar procesos, burocracia y hacer más accesible los recursos que se ponen a disposición.
La temática de la 20.ª Festibity y actual edición trató la Tecnología con propósito, que querrías transmitir al sector de las tecnologías de la información?
Me gustaría transmitir que Institut Guttmann es un centro singular en el ecosistema de salud catalán y español. Hay otros centros como el Institut Guttmann a Europa y al resto del mundo, pero son pocos. Desde hace años, hemos tenido muy claro que la innovación tecnológica pasa para el establecimiento de colaboraciones con empresas y universidades para compartir el conocimiento y ponerlo al servicio de las personas. Prueba de esto es, que dentro de nuestra plantilla de profesionales, hemos incluido desde hace años ingenieros y otros perfiles más técnicos tanto en investigación e innovación como en el día a día de nuestras actividades asistencial.
Tenemos claro que la tecnología es fundamental y nos permite ser más eficaces y eficientes en la actividad asistencial diaria y, secundariamente, nos permite mejorar la calidad de vida de las personas que atendemos.
"La innovación tecnológica pasa por colaboraciones con empresas y universidad para compartir conocimiento y ponerlo al servicio de las personas."
Esdeveniment
12 de juny de 2024
21a Festibity
12 de juny de 2024
#ITalent